domingo, 29 de julio de 2012

Air: Tori no uta


Tori no uta (canción del pájaro)

Desaparecen del cielo los rastros que habían de vapor.
La luz que desprendían me hizo huir porque nunca yo fui valiente, nunca.
Entonces yo comprendí un hecho importante. 
No podía continuar de esta forma para siempre, yo he de cambiar.

El ave que ves volar con dificultad podrá verás, 
un día llegar a cortar todo viento.
Hay un lugar lejano que de momento no pude alcanzar
así que espera y desea llegar al final.

Los niños que andan por las vías del tren notan que 
aun en verano sopla el viento sin cesar.
Dejamos ya hace tiempo nuestra tierna infancia 
pero aun así hay esperanza al futuro. 

Detrás, detrás de los rastros de vapor del cielo correremos 
No cambió des del dia en que subimos hasta aquel lugar, y así seguirá.
Para que continue así hasta el final,
seamos siempre sinceros
y protejamos la fuerza grande que tiene el mar.

Molinos de viento giran siempre alrededor del cielo azul,
es el sueño que tengo todas las noches.
Des de pequeña observo aquel lugar que no puedo alcanzar,
el sueño del ave se convirtió en el mío.

Volteo y miro las vías del tren escondidas.
Aun las nubes del verano cambien da igual,
seguiremos recordando todo por siempre
Aquel ayer las estaciones dejaron.

Detrás, detrás de los rastros de vapor del cielo que se irán.
Se nos da la señal muy pronto nos hizo reír mucho ¿aun te acuerdas? 
Para seguir hacia adelante hemos de saber 
la verdad 
y piensa que yo no dejaré ir tu mano, no, nunca jamás.

Desaprecen del cielo los rastros que habían de vapor. 
La luz que desprendían me hizo huir porque nunca yo fui valiente, nunca.
Entonces yo comprendí un hecho importante. 
No podía continuar de esta forma para siempre, yo he de cambiar.







Tori no uta (cançó del ocell)




Desapareixen del cel tots els rastres que hi havien de vapor.
Eren tan brillants, vaig fugir, mai he estat valenta cosa que em frustra massa.
Però llavors vaig adonar-me d'un fet important,
no podia continuar així, algun dia havia de canviar, tot el que sóc.

L'ocell que veus volar amb molta dificultat també podrà
arribar a sentir que és travessar el vent.
Hi ha un lloc llunyà que no alcança tal i com està ara però
 de moment només espera i desitja arribar.

Els nens van caminant per les vies del tren en l'estiu,
exposant-se al vent que sempre bufarà. 
Ja estan llunyants els dies de la nostra infància,
però tot i així ajuntem mans amb esperança.

Darrere, darrere correm dels rastres del vapor que hi han al cel.
No ha canviat des del dia en que ens vam trobar i no ho farà mai fins al final.
Perquè sigui sempre així hem de ser francs mutuament. 
Així segur protegirem la gran força que té el blau mar, si estem junts.

Els molins de vent giren sempre al voltant del immens cel blavós,
és aquest el somni que tinc en cada nit. 
He estat observant aquell lloc que no puc arribar per molt temps
el somni del ocell s'ha convertit en el meu. 

Giro i miro les vies del tren que es camuflen.
Tot i que els nuvols cambiïn recordarem  
aquell estiu sempre d'alguna forma o altra,
aquell ahir que ens van deixar les estacions.

Darrere, darrere correm dels rastres del vapor que se'n aniran.
El senyal es fa aviat i fa que tots dos comencem a riure com bojos.
Per continuar sempre endavant hem de saber la veritat de tot
i així
mai et deixaré anar la mà encara pugui caure.

Desapareixen del cel tots els rastres que hi havien de vapor.
Eren tan brillants, vaig fugir, mai he estat valenta cosa que em frustra massa.
Però llavors vaig adonar-me d'un fet important, 
no podia continuar així, algun dia havia de canviar, tot el que sóc.

No hay comentarios:

Publicar un comentario