domingo, 30 de septiembre de 2012

Umineko no naku koro ni: Umineko motion graphic vol. 8

Umieneko motion graphic motion vol. 8 Synestesia (Sinestesia)

Aquel día en falsedad, en el que contigo hablé se va a hundir.
El pecado se creó, fugazmente se perdió dentro la ficción.
Tu imaginación procurate de guardala bien y así descubre el misterio.

Entonces, algún día yo volveré a casa y emociones tendré
mi corazón ya no aguanta, deseos que se van, y déjame descansar en paz.

No olvidaré jamás, corazones unidos, días felices.
Ignora este dolor que se vuelve a repetir, la imaginación debes usar.

Mentiras y ilusiones, incluso tristeza que lo envuelve todo aquí.
Juntaré juntaré todos con amor, los recuedos que poseo dentro.
Aunque no este autorizada a poder reparar.
Este mundo no se va a destruir, aun no.
En este cuento que habla del perdón.

Lágrimas que se han secado.
Esta noche mi último egoismo haré.
Así que déjame decorar todo con mentiras.

Por fin anunciará algún día el fin este mundo y acabará.
No habrá ya palabras, ni fragmentos de amor.
Ni mis pregarias te podrán llegar.
La promesa que no cumplí se quedará así y en el momento que venga la cura.
Se queda todo en llantos y tristeza por mi ser.

Y la verdad se enrredó y se quebró en partes
si yo pudiera cambiar mi alma y dejarte
Sería un milagro, en el cuento de nuestro destino.

Umieneko motion graphic motion vol. 8 Synestesia (Sinestèsia)
Aquell dia en falsedat, en el que estava amb tu ara s'enfonsa.
El pecat es va crear però ràpid es va perdre dintre la ficció.
La imaginació has de guardar, és molt important i així descobreix tot misteri.

Llavors jo algun dia puc tornar a casa recuperar sentiments.
El meu cor ja no aguanta desitjos que se'n van, deixa'm si us plau descansar en pau

Ja no oblidaré mai, la unió de els nostres cors, dies feliços.
Ignora aquest dolor que es torna a repetir, utilitzant la imaginació

Mentides i les il·lusions, fins i tot tristesa que s'expandeix i abraça tot
Barrejo, barrejo tot amb molt d'amor, els records que tinc dintre de mi.
Tot i que no pugui reparar res del que he fet.
Aquest món no es destruirà, no encara no.
En el conte que parla del perdó.

Llàgrimes que ja s'han assecat
aquesta nit faré l'últim acte egoista.
Així que deixa'm decorar amb mentides.

Per fi s'anunciarà algun dia el final d'aquest món i acabarà.
Ja no més paraules, o fragments d'amor.
Ni les pregaries t'arribaran.
La promesa que no vaig complir així es quedarà i en el moment en que la cura aparegui.
Se que tot seran plors molt tristos en aquí ja ho veuràs

La veritat es va enredar i es va trencar en fragments
si jo pogués canviar l'ànima i tu et quedessis aquí
Miracle, en aquest conte del destí.

No hay comentarios:

Publicar un comentario