viernes, 27 de septiembre de 2013

Vocaloid: Chain Girl

Chain girl (La chica de la cadena)

Antes de que me vuelva loca y odie a todos
quiero saber que es el amor por fa...


Las notas del examen que hice
bajaron, me hacen querer romperlas.
No puedo vivir pensando en todos
solo me hará daño a mi.
Cuando miro atrás a mi pasado
abandoné sueños y amigos
He perdido la libertad y
no entiendo porque pasó.


Marioneta que encadenó su corazón
por culpa de este amor.
Para ti soy un simple ornamento
una joya que tiene que brillar más que brillar más.


Ahora ya no sé a quien le pertenecerá mi vida.
No soy capaz de decir que es mía.
Antes de que me vuelva loca y odie a todos
quiero saber que es el amor por favor


“Esperanza” escribo en la arena
aunque desaparezca siempre.
De lejos niños oigo reír
parecen pasarlo bien.
Como una marioneta estoy,
controlada por tu oscuridad.
Desde algún sitio que no alcanzo a ver
mueves los hilos que me controlarán la vida a mi.


Si esto es solo una hitstoria que alguien se inventó
solo tendré que empezar desde cero
Quisiera ser bastante valiente para poder
huir durante la noche de mi casa.


Me pierdo entre las multitudes de las calles
y sola estoy en medio de todos.
Hace tiempo que ya no sé quien soy yo ni cual es mi voluntad.


Las palabras que me dices siempre
mentiras en las que ya no creeré
No volveré a ser tu marioneta, nunca jamás no.
El dinero no me comprará a mi
pues el corazón es importante
es mío y el único que en este mundo es para mi especial.
Ahh


Ahora ya no sé a quien le pertenecerá mi vida.
La respuesta solo la encontraré yo.
Ya no dejaré que nadie me vuelva a controlar.
Perseguiré mis sueños en soledad.
Antes de haberme vuelto loca y odiar a todos.
Por fin me he librado de la cadena.



Chain girl (La noia de la cadena)

Abans de que em torni boja i odiï a tothom
ensenya'm que és l'amor de veritat si us...


Les notes a l'examen d'avui m'han
baixat per això les vull jo trencar.
No puc viure acontentant a tots,
viure així em fa cicatrius.
Quan miro enrere el meu passat
veig que he abandonat somnis i amics
He perdut la meva llibertat i
no sé perquè ha de ser així.


Una titella la qual té el cor encadenat,
per culpa d'aquest amor.
Per tu només sóc un simple ornament
una joia que ha de brillar molt més brillar molt més.


Ara mateix ja no sé a qui pertany la meva vida.
No sóc capaç de dir que em pertany a mi.
Abans de que em torni boja i odiï a tothom
ensenya'm que és l'amor de veritat si us plau.


Escric a la sorra “esperança”
però sempre se l'emportarà el mar.
Des lluny veig els nens que estan rient,
sembla que s'ho passen bé.
Una titella només sóc maleïda per
tu em controles a mi.
Des d'algun lloc que ni tan sols jo veuré
mous els fils que em controlen tota la vida per sempre.


Si això és només una història que algú s'ha inventat
només voldré refer tot una altra cop.
Voldria ser prou valenta per poder jo fugir
de la casa enmig de la fosca nit.


Em perdo entre les multituds dels carrers
i sola estic enmig de molta gent.
Fa temps he perdut que és el que jo vull i qui sóc no tinc voluntat.


Les paraules que em dius cada cop tu,
simples mentides que ja no em creuré.
Ja no sóc més la teva titella, no t'obeiré més.
Els diners no compraran el meu cor,
és massa important per a qui sóc jo
És especial i l'únic que hi ha aquest món, l'estimo és el meu.
Ahh


Ara mateix ja no sé a qui pertany la meva vida.
La resposta només la puc trobar jo
Ja no deixaré que ningú em torni a controlar,
perseguiré els meus somnis jo sola.
Abans d'haver-me tornat del tot boja i odiar a tots.

per fi m'he alliberat de la cadena

No hay comentarios:

Publicar un comentario