lunes, 14 de octubre de 2013

Aburrimiento número 1: Un cel blau

En fi, doncs un dia qualsevol vaig començar a cantar una cançó sense sentit i va sortir això. Una pura imporvització sense sentit amb una lletra amb menys sentit encara. Us ho poso aquí per veure si algú li recorda algún tros a alguna cançó, si us plau feu-m'ho saber, tinc curiositat per saber d'on s'ha inspirat el meu subconscient.
Aquí us la deixo:














Blau cel


Poques coses recordo d'aquell dia especial.
M'agradaria potser oblidar tot allò que va passar.


Sé que en aquell moment em va afectar
tot allò que vas dir, em vas traicionar.
Potser no era una traició però per mi ho va ser.
Perquè estava massa enamorada de tu.


Si hagués de mencionar alguna cosa
que de debò recordo d'aquell dia jo
Només hi ha un detall que pugui recordar
amb puresa, amb claritat.
Només que el cel era blau.


Potser això et sembla obvi, però no ho és
t'ho dic jo de debò
aquell cel era blau, d'un blau tan profund
que gairebé em va empassar per sempre més.


Encara recordo jo que el cel era blau.
Mai més podré imaginar un cel així
No crec que mai torni a veure un cel blau com aquell.
Era blau el cel sempre ho va ser,
però aquell dia el cel va ser blau.


Un blau que feia por
un blau impressionant
un blau sense fi
un blau blau

em vaig sentir blava, potser no té sentit, potser tu no ho entens, però era blau.

No hay comentarios:

Publicar un comentario