jueves, 22 de enero de 2015

K-on: No, thank you!!

Perdó per haver tardat tant... Tinc milions d'excuses i cap que serveixi prou per tardar un mes. De debò, em sap molt de greu.

No, thank you! (No, gracias)

De pie enfrente de la pizarra estoy aquí,
todos mis deseos escribo en ella.*
Aunque suene el timbre dando el final a las clases
no puedes parar el poder del soñar.

Cantemos, alto, alto, mucho más alto.
Esperanza en los labios deberías llevar.
Cuando cantes las palabras se volverán luz.
Pues esta es nuestra esencia.

Juro olvidar todo lo que pasado está.
Porque quiero mucho nuestro presente.
No quiero ser un adulto que vive en el pasado.
Así que tendré que decirte: “No, gracias”.

Escribo en la libreta que es mi corazón,
haciendo del dolor solo unos puntos.
Cuando estoy acompañada tristeza y alegría
las dos se convierten en simple eco.

Volemos, alto, alto, hasta el horizonte.
Nuestra ambición no podrá esperar cuenta atrás.
Cuando marcas el compás se vuelve brillante.
Las notas serán nuestras alas.

Juro que no necesitaré promesas.
Más allá del presente no puedo vivir.
Las promesas solo son cosas de niños y ya crecí.
Pues la fragilidad, la he dejado atrás.

En cualquier lugar, cuando sea,
siempre lo seguiré escuchando
Aunque la eternidad no busque, no puedo obviarla en:
nuestro cantar.

Cantemos, alto, alto, hasta romper la voz.
Admiración en los labios deberías llevar.
Nos conocimos por tener un destino igual,
nuestro futuro coincidía.

No, gracias.
Juro olvidar todo lo que pasado está.
Porque quiero mucho nuestro presente.
De adultos es el lujo de vivir en el pasado,
de momento diré a todos no, gracias.


No, thank you! (No, gràcies)

Estic dreta davant de la pissarra i
tots els desitjos escriuré en ella.
Tot i que soni el timbre, acabaran les classes,
no podran parar el poder dels somnis.

Cantarem, més fort, més fort, encara molt més fort.
Esperança en els llavis hauries de portar.
Quan cantis les paraules brillaran amb força.
Doncs aquesta és la nostra essència.

Prometo oblidar tot el que està en el passat.*
Perquè estimo molt el present que estem vivint.
No vull ser pas un adult que viu obsessionat en records.
Així que t'hauré de dir “no, gràcies”.

Escric en la llibreta que és el meu cor,
fent del dolor només ratlles i puntets.
Quan estic acompanyada tristesa i alegria
es tornaran només en ressonàncies.

Volarem més alt, més alt, fins arribar a l'horitzó.
Tenim ambició i no podem esperar pas.
Quan marques el compàs tot es tornarà brillant.
Les notes ens donaran ales.

Juro que no necessitaré promeses.
Més enllà del present no es podrà viure.
Les promeses són de nens petits i jo ja he crescut.
La fragilitat, enrere ja l'he deixat.

En qualsevol lloc, quan sigui
sempre ho seguiré escoltant.
Tot i que l'eternitat no vull, no puc obviar-la quan cantem
belles cançons.

Cantarem, més fort, més fort, encara molt més fort.
Admiració en els llavis hauries de portar.
Ens vam conèixer perquè compartim el destí
el nostre camí va al mateix lloc.

No, gràcies
Prometo oblidar tot el que està en el passat.*
Perquè estimo molt el present que estem vivint.
D'adults serà el luxe de viure en el passat així que
almenys de moment, diré a tots no gràcies.




No hay comentarios:

Publicar un comentario